llibre del mes
Diciembre 9, 2008
Començo recomanant el primer libre a la web, a veure que us sembla…Fa uns dies,quan la Silvia Soler va guanyar el premi Prudenci Bertrana ,alguns de vosaltres ja em demanaveu la seva novel.la: PETONS DE DIUMENGE. L’ha he acabat de llegir fa uns dies i he descobert una autora tendra, que ha contextualitzat molt bé la vida d’una dòna, en una època de repressió politica del nostre país,una dona amb estudis universitaris (poc habitual en els anys 50),carregada de fills i amb un amor senzill i natural pel seu home ,una història que podria ser la de qualsevol de nosaltres,penso que moltes persones que van ser joves als anys 50 i 60,poden veure,s reflectides en els personatges d’aquesta novel.la.
És un llibre de contrastos, entre la protagonista la Valèria i la seva amiga l’Elisa, aquesta última descobreix una Europa “oberta ” front a l’Espanya Franquista i tencada.Em va fer gràcia,llegir que durant un temps (per raons laborals) la Valèria va viure al barri de Sarrià s’hi va estar poc temps doncs,era una dona a la que li tirava massa la seva terra: l’Empordà i el poble de l’Escala, on va viure i morir.
Us recomano aquest llibre,per la seva senzillesa,tant en el llenguatge como en la trama de la novel.la, no passen coses extraordinàries a ulls del lector ,però si per els protagonistes de la història.
Entry Filed under: Uncategorized. Etiquetas: Comentari.
1 Comment Add your own
Leave a Comment
Some HTML allowed:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>
Trackback this post | Subscribe to the comments via RSS Feed
1.
Imma | Enero 1, 2009 at 6:58 pm
Acabo de llegir “Petons de diumenge” de la Sílvia Soler. És un llibre molt enriquidor a nivell literari. El llenguatges està molt adequat per a cada situació. La trama psicològica molt ben trobada sobretot per la relació d’amistat tan maca i sincera trabada entre les dues protagonistes. Les relacions humanes i la seva problemàtica que s’hi barrejen entre tots els protagonistes són totalment
traslladables el 2009. Un mica de tristor m’ha de deixat un mal gust de boca.